Hausterre / Ceniza (2016-02-10)

Hautsa hartzearen erritu honek honetara garamatza: «aitortzera, ahulak garela eta hilkorrak; aitortzera, Jainkoaren errukiak salba nazan beharra dudala». Bai; horixe: ahulak eta hilkorrak gara; baina Jainkoaren errukia geure alde dugu.

Beti bezala, arriskua dugu, hautsaren ospakizun hau erritu huts bezala hartzekoa.

Aitzitik, fede-egintza bat egitea da kontua: Jainkoaren errukian konfiantza ipintzea. Eta aldi berean anai-arreba artekotasunaren egintza izan beharko luke: eliztar garela aitortzea. Hautsaren ospakizun hau 384an, behintzat, egiten zuten kristauek. Zenbat milioik ez dute ospatu ordudanik? Ospakizun hau biziz, haiekin guztiekin elkartasuna ospatzen dugu.

Beste asko bezala, ospakizun hau Elizaren erregalua dugu: fedea, konfiantza sendotzeko erregalua.

Hautsa ezartzean esaten ditugun hitzek zer pentsa eta zer bizi handia eman beharko ligukete:

•Bihotz-berri zaitez eta sinetsi Ebanjelioa.
•Har ezazu gogoan hautsa zarela eta hauts bihurtuko zarela.

***

El rito de la ceniza es «reconocer la propia fragilidad y mortalidad, reconocer que necesito ser redimido por la misericordia de Dios». Soy débil y soy mortal. Pero soy objeto de la misericordia de Dios.

Corremos el peligro de recibir la ceniza en la frente como un simple rito.

Se trata, más bien, de realizar un acto de fe en la misericordia de Dios. Al mismo tiempo, deberíamos realizar un acto de hermandad, un acto de pertenencia a la Iglesia. Esta celebración de la ceniza se realiza desde el año 384. Ello nos lleva a pensar que estamos llevando a cabo una celebración que han vivido millones de personas y que entramos en comunión con todas ellas.

Como otras muchas celebraciones, ésta de la ceniza es un regalo de la Iglesia.

Las frases que acompañan a la imposición de la ceniza, tendrían que decirnos mucho:

• Conviértete, y cree el Evangelio.
• Acuérdate de que eres polvo,
y al polvo volverás.